dilluns, 26 d’abril del 2010
Les aixelles d'en Carod
dijous, 22 d’abril del 2010
Samaranch Torelló
Els catalans no ens mamem el dit, per molt que les nostres elits ho puguin pensar
The Times: Si vol entendre la corrupció institucionalitzada, un bon lloc per a començar és el palau de Lausana des d'on Samaranch dirigia el CIO
L'Express: Samaranch va canviar la divisa de Coubertain. Amb ell la cosa important era participar en els beneficis.
BBC: Samaranch va deixar créixer un càncer de corrupció i de luxe al CIO
Le Monde: No va amagar mai la seva admiració pel dictador Francisco Franco
The New York Times: Samaranch, un antic dirigent esportiu franquista, va tolerar un cert nivell de corrupció al Comitè Olímpic.
La Stampa: S'ha emportat a la tomba el seu fosc passat amb la camisa blava de la Falange
Sidney Morning Herald: Amb Samaranch el Comitè Olímpic va esdevenir sinònim de nepotisme, clientelisme, escàndols, secrets i elitisme.
Kurier: L'espanyol estava al servei dels feixistes
New Zealand Herald: Samaranch era autocràtic i intolerant
Wall Street Journal: Samaranch insistia a ser tractat d'excel·lentíssim i a envoltar-se de luxe
Passa-ho!
dimecres, 21 d’abril del 2010
Un any sense estiu
Si l'Eyjafjallaökull hagués esclatat aquest estiu i els avions no s'haguessin pogut enlairar durant el mes d'agost, segur que el 2010 per a molts també hauria estat recordat com un any sense estiu.
Però això no ho he après gràcies a aquest web sinó al programa Quèquicom de Tv3. Avui ha dedicat un reportatge als volcans de La Garrotxa, que adjunto més avall. Al final del reportatge ens han explicat això de l'any sense estiu. Per cert, ¿sabíeu que Mary Shelley va escriure Frankenstein inspirant-se en aquell tenebrós 1816? Quèquicom és, probablement, el millor programe divulgatiu de la televisió. Hereu d'aquell "Més enllà del 200", els seus reportatges i temes tractats tan poden interessar a joves com a grans. Llàstima que en el capítol d'avui la reportera hagi comès un petit delicte:
dimarts, 20 d’abril del 2010
Entre un lluç i vint boquerons
diumenge, 18 d’abril del 2010
Desequilibrat
Es veu que aquest estri serveix perquè vagis per la vida amb més energies i més equilibrat. Ho va sentir per la ràdio i va pensar "quina xurrada". Però després un company de feina, que en tenia una, li va dir que sí que li funcionava i li va deixar provar. Van muntar un tauló i aquell que no portava la polsera provava de passar fent equilibris, i queia cada vegada. En canvi, quan ho provava amb el braçalet ho feia sense problemes. També em va explicar que, pel que sembla, uns corredors de bicicleta que la porten han millorat espectacularment els seus resultats a les curses.
No fa pas tants anys, es van posar de moda aquells braçalets de metall que als extrems hi tenen dues petits boles i que servien per quelcom semblant. Ahir mateix vaig veure una dona gran que en portava una. Jo, almenys, seguiré desconfiant d'unes i altres. Segur que hi ha bona part d'efecte placebo, si és que això es diu així. Per si de cas, però, prefereixo no portar-ne cap. Tinc la sensació que si no m'acabo de tornar boig amb tot allò que m'envolta és, precisament, perquè estic més a gust amb un cert caos i una mica desequilibrat.
dissabte, 17 d’abril del 2010
El condó tauró
1) A una de les joves que s'havia introduit el "condó tauró" resulta que l'aparell li feia nosa. Mentre era a la discoteca, va anar al lavabo a posar-se'l bé. Es va introduir un dit dins la vagina, amb tanta mala sort que el dit li va quedar atrapat i va sortir del lavabo cridant "m'ha mossegat, m'ha mossegat!".
2) Un dels casos més sonats és el d'aquell violador que no només li va quedar el penis atrapat dins el condó sinó que també li va quedar dins la noia. Resulta que tot plegat va fer el buit i l'home va quedar atrapat mentre deixava anar estrèpits de dolor. Al violador i a la noia els van haver de rescatar amb ambulància i a l'hospital van tardar dues hores a separar-los.
3) Més sonat, encara, va ser el gran escàndol del Mundial. Un jugador, una de les estrelles del torneig, no va jugar la final. Ningú sabia perquè. A les semifinals havia marcat dos gols i, aparentment, no havia patit cap lesió. Malgrat això, a la final no era ni a la banqueta ni a les grades. El metge de la selecció va redactar un informe mèdic en què explicava que la nit anterior havia patit una indisposició, sense més detalls. Aquí va ser quan van començar els rumors. S'explica que la nit de les semifinals unes prostitutes havien visitat l'hotel del jugadors per celebrar la victòria i que una d'elles portava posat el condó. La resta, ja us la podeu imaginar.
4) Al final del mundial també es va fer públic el nombre de dones que havien utilitzat aquesta eina amb les seves parelles. La majoria de dones ho havien fet perquè no havien perdonat els seus marits que els haguessin posat les banyes. Però també n'hi havia, curiosament, que ho havien fet com un joc. Es veu que l'invent ha satisfet als addictes al sadomasoquisme. Diuen els experts en la matèria sàdica, que quan ho has provat una vegada ja esperes impacient que se't recuperi el membre per a la propera vegada.
5) Desgraciadament, però, la més tràgica de les notícies és el cas d'una noia que ja havia estat violada amb anterioritat i que va decidir perseguir el seu violador fins que el va seduir esperant-lo a l'entrada de casa seva. Un cop allà, es van dirigir al domicili del violador i aquest, que va sospitar que la dona li havia preparat una emboscada, va decidir consumar la segona violació obligant-la a fer-li una... Bé, ja us ho podeu imaginar.
divendres, 16 d’abril del 2010
Salvem l'Avui
Tres mesos i escaig després, els dirigents d'El Punt s'han tret la màscara. Poc després d'haver aterrat al diari van suprimir per decret la secció d'esports de l'Avui per encartar-hi El 9 Esportiu. De mica en mica, com aquell qui res, han anat prescindint de llocs de treball i ara es despengen amb les propostes de fer fora 65 persones (la meitat de la plantilla) amb unes indemnitzacions miserables, la supressió de seccions senceres i una substancial retallada de sous per als qui es quedin. I tot plegat, amb el curiós objectiu d'aconseguir l'“excel·lència” periodística de l'Avui.
Davant d'aquest atac, els treballadors de l'Avui hem decidit denunciar a l'opinió pública catalana el risc que el nostre diari deixi de ser el diari generalista de referència en català i acabi convertint-se en una publicació mediocre, mentre el grup Hermes es beneficia de sucoses subvencions públiques per haver incrementat el tiratge i l'audiència del conjunt de les seves publicacions.
Gràcies per la vostra solidaritat."
dijous, 15 d’abril del 2010
IX! sinònim d'èxit
ix! -No Estiguis Trista-
ix! Vídeos musicales MySpace
dimecres, 14 d’abril del 2010
El Mas d'en Mas
Avui, gràcies a una entrevista a l'Avui, he descobert que la primera cançó cantada del disc, que gairebé li dóna el nom (La caseta d'enlloc), està dedicada als grans cantautors del país. Això és el que diu a l'entrevista:
dimarts, 13 d’abril del 2010
1000 raons per ser independents
Per cert, un bloc que s'hauria de llegir Artur Mas. El líder de CiU va afirmar ahir, a TV3, que no és partidari de la independència perquè això divideix la societat. Quina estupidesa! No cal un referèndum per saber que hi ha partidaris i contraris de la independència. Amb aquesta afirmació el senyor Mas dóna preferència als partidaris del no ja que per no fer-los enfadar no convoquem el referèndum. En canvi, mentrestant, tan se li fot si la resta de catalans estem emprenyats perquè encara no som un país lliure. La pregunta que li hauríem de fer al senyor Mas és: ¿què prefereix, que hi hagi gent emprenyada perquè Catalunya, els catalans, som més lliures, o que hi hagi catalans emprenyats perquè continuem sent una nació omprimida?
dilluns, 12 d’abril del 2010
No vaig dinar amb dos etarres
Han hagut de passar 7 anys perquè hagi pogut confirmar que aquell dia no vaig anar a dinar amb dos etarres. Ha hagut de ser la pròpia A.N. qui ho desmenteixi, i si són ells mateixos els que es porten la contrària vol dir que realment la van cagar solemnament. Ah, i encara ens demanen que ens manifestem a favor de Garzón? Au va!
diumenge, 11 d’abril del 2010
Enric i Anna
Aquesta història m'ha vingut avui al cap quan he escoltat per primer cop el nou disc de Mishima, Ordre i aventura, que vaig comprar ahir. És una autèntica meravella. Però mentre arrencava les males herbes del jardí m'ha sobrpès sentir en Carabén cantar això:
En arribar la tardor l'Enric va fer anys
amb la certesa que ho celebrarien junts
ella li va fer un petó, i de seguida els tres xics també
a ella ser mare l'omplena, i a ell ser pare el fascina
Diu que l'Enric segueix amb la feina
Diu que l'Enric els voldria dedicar més hores
En arribar la tardor, l'Enric va fer anys
posat a triar faria de pare i no aniria a treballar
L'Anna es va aprimar i han tornat a sentir-se joves
L'Enric no pot amagar la nostàlgia que sent quan tornen els records
Diu que l'Enric és un tros de pare
I que l'Anna mai gasta els somriures
Diu que a l'Enric li ha regalat un cap de setmana
Diu que l'Enric ha portat els nens a casa dels avis
dissabte, 10 d’abril del 2010
Les novetats del clàssic
divendres, 9 d’abril del 2010
El 10
dijous, 8 d’abril del 2010
TimesCast
Aquest és el vídeo del consell de redacció d'avui del NYT: