El Mas d'en Mas

En Roger Mas acaba de treure un nou disc: "A la casa d'enlloc". Vaig comprar el disc també dissabte, juntament amb el de Mishima (que us en parlava fa uns dies), el d'Els Pets i d'IX! Després d'escoltar atentament el de Mishima, avui l'he dedicat a Mas. Una altra obra mestra. És impossible acabar de descobrir, amb mitja dotzena d'escoltades, tots els matisos que té aquesta peça de col·leccionista. Més que una casa, en Mas ha construit un mas, una masia plena d'habitacions, racons, balcons, finestres, finestrons, finestrals, eixides, trasters, soterranis, alcoves, sales, salons, saletes, festejadors, golfes, etcètera,
Avui, gràcies a una entrevista a l'Avui, he descobert que la primera cançó cantada del disc, que gairebé li dóna el nom (La caseta d'enlloc), està dedicada als grans cantautors del país. Això és el que diu a l'entrevista:

"Al primer tema rets homenatge a Raimon, Sisa, Pau Riba, Llach, Bonet, etc. Què series tu sense ells?

Potser encara estaria intentant fer de Jim Morrison o de Lou Reed, i la cosa hauria anat bastant pitjor, suposo."

I és que a la cançó, que podeu escoltar al myspace, diu "i amb un esqueix de cançó ens surt el sol" (dedicat a Sisa); "Estan a punt d'arribar àligues negres" (a Maria del Mar Bonet); "...perquè volem, amb les veles al vent" (a Raimon); "Hi ha l'home, aquell del carrer (a Pau Riba); "i el vell sorrut bandoler" (a Llach). En definitiva, aquesta caseta d'enlloc és un homenatge a la casa d'en Sisa on van entrant els personatges de Qualsevol nit pot sortir el sol.

Però, posats a triar, la cançó que més m'ha agradat a la primera escoltada és "Tanco els ulls / Obro els ulls". M'encanta escoltar "N'estic fart, del nihilisme urbanita, de les ulleres de pasta, dels setciències de bar i de l'rgull pagès". M'emociono al sentir "No en puc més (sic), de les mentides dels progres, dels rancis de l'altra banda, dels gurús orientals i dels profetes del canvi climàtic".

Aquí teniu el primer videoclip del disc. Un gran country!: