Aquest any ha estat el del retorn de "La Trinca". Si els nanos no havien fet prou diners amb les seves produccions audiovisuals, ara es fan un programa a mida, produït per ells, en què ells són els protagonistes i del qual, a més, en trauran rèdit en forma de drets d'autor. D'això se'n diu ser un bon empresari català. La "trincamania" s'ha estès fins i tot entre la mainada i els xics de casa canten cançons com "alegria, és festa major..." cosa impensable a principis de la segona dècada del segle XXI. Fins i tot la meva filla, que fa gimnàstica rítmica, aquest any farà el ball amb una cançó dels trincos: "Mort de gana".Doncs d'aquesta cançó us volia parlar. Quan avui la meva filla ens cantava la cançó anava repetint: "plim, plim, plim, mort de gana, mort de gana, mort de gana". I amb aquestes la seva mare li diu: "no, no, és canta així: prim, prim, prim i mort de gana, i mort de gana, i mort de gana". Doncs bé, per estrany que sembli, jo també sempre havia cantat "plim, plim, plim". Sí, sí, avui he descobert que ho cantava malament. Quan la meva filla ha sentit que jo també ho cantava així ens ha dit: "ho veus mama, ho veus, és plim, plim, plim".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada