Un any sense estiu

L'expressió "aquest any no hem tingut estiu" l'utilitzem habitualment quan ha estat un estiu molt plujós i poc calorós. També la fa servir aquell postadolescent que ha hagut de pringar pencant tot l'estiu. Però el que he descobert avui és que la història de la humanitat defineix els anys sense estiu aquells perjudicats per enormes núvols de cendra volcànica.Es veu que l'any sense estiu més famós de la història va ser el de 1816. El web Mètode.cat ens ho explica molt bé:

"Un any abans, a l’abril de 1815, la colossal erupció del volcà Tambora en l’illa de Sumbawa, a Indonèsia, va causar la mort a més de 80.000 persones i va injectar en les capes altes de l’atmosfera milions de tones de cendres, que amb el pas del temps van anar estenent-se al voltant de tot el globus. Durant les setmanes i mesos següents, el mantell de pols i cendres volcànics amb els quals va quedar impregnada l’estratosfera va produir bells i acolorits ocasos en tot el planeta, encara que els seus habitants no van saber relacionar la causa, ni tan sols el cèlebre pintor anglès William Turner, que els va plasmar en alguns dels seus quadres més famosos. Encara que ara sí que ho sabem, ells tampoc no es van assabentar que l’opac vel de cendres violentament vomitades pel volcà Tambora, com que va reduir el percentatge de radiació atmosfèrica, va fer baixar la temperatura en la Terra, com va succeir el 1991 després de l’erupció del Pinatubo a Filipines, després de la qual la temperatura planetària va baixar més de mig grau. Però el 1816, un any després del cataclisme del Tambora, les coses van ser molt pitjors. L’estiu d’aquell any no va ser tal, de manera que als països del centre i el nord d’Europa va fer fred en els mesos de juliol i agost, mentre que en el conjunt del continent es van perdre les collites enmig de la sorpresa de la gent, i el patró meteorològic van ser contínues tempestes i inundacions. "
Si l'Eyjafjallaökull hagués esclatat aquest estiu i els avions no s'haguessin pogut enlairar durant el mes d'agost, segur que el 2010 per a molts també hauria estat recordat com un any sense estiu.
Però això no ho he après gràcies a aquest web sinó al programa Quèquicom de Tv3. Avui ha dedicat un reportatge als volcans de La Garrotxa, que adjunto més avall. Al final del reportatge ens han explicat això de l'any sense estiu. Per cert, ¿sabíeu que Mary Shelley va escriure Frankenstein inspirant-se en aquell tenebrós 1816? Quèquicom és, probablement, el millor programe divulgatiu de la televisió. Hereu d'aquell "Més enllà del 200", els seus reportatges i temes tractats tan poden interessar a joves com a grans. Llàstima que en el capítol d'avui la reportera hagi comès un petit delicte: